Prèvia de la novena jornada de la Tercera Federació (2026-2027)
Gerard Bayés, Tona
Hi ha partits que representen molt més que noranta minuts i, el d’aquest diumenge, és un d’aquests. Més enllà del resultat són enfrontaments que deixen empremta per tot allò que representen i els tonencs viuran un esdeveniment històric. Serà l’últim partit del Tona en el camp d’herba natural abans de començar una nova etapa i es disputarà diumenge a les 11:45 H, al Municipal de Tona.
Cal recordar que els nostres aquest cap de setmana han disputat també la cinquena ronda de la Copa Catalunya davant el Vic. El conjunt de Vizuete es va imposar per zero gols a un i arriba amb bona dinàmica per acomiadar el terreny de joc de la millor manera possible. Ho fa amb tres jornades consecutives de lliga sense perdre i ho han fet amb les victòries contra la Grama i l’Europa, juntament amb l’empat a zero de l’última jornada amb l’Escala.
Pel que fa al rival, el Martinenc va aconseguir l’ascens de la categoria estatal la temporada passada. El seu inici frega l’excel·lència i el conjunt barceloní es troba en cinquena posició i ocupa posicions d’ascens a Segona Federació. Les seves estadístiques com a locals impressionen i encara no han perdut cap enfrontament. Van començar amb victòria contra el Badalona (2-1), seguit d’un empat amb l’Europa (3-3) i dues victòries contra la Muntanyesa (3-2) i el San Cristóbal (5-1). En canvi, el rival a domicili encara no ha aconseguit guanyar.
“La curiositat del rival“
Amb més d’un segle d’història (1909), el Martinenc suma trenta-tres temporades al futbol estatal. És un dels clubs més antics de Catalunya i durant la dictadura franquista va haver d’adoptar el nom d’Unión Deportiva San Martín. Actualment, és el club impulsor del Torneig d’Històrics i compta amb l’exporter tonenc, Carlos Craviotto.
En definitiva, serà un partit especial, d’aquells que tenen un component sentimental difícil d’explicar. És l’escenari de l’ascens a Tercera Federació, diumenges de tristesa, matins de diversió i d’emocions que quedaran gravades en la memòria. Perquè l’herba natural s’acomiada, però la història viscuda en aquest camp s’hi quedaran per sempre.
