Entonats 6: Club amb ànima

L’OPINIÓ DE L’ENTRENADOR

Nico Sottile, entrenador del Quarta Catalana i jugador del Primer Equip. Font: Gerard Bayés

Som un equip en plena fase de creixement i que està incorporant molts conceptes. El sacrifici i el treball és brutal. Els futbolistes creuen i viuen del futbol amb moltes ganes. Això és admirable. En relació amb el joc, hem fet una gran millora, però ens falta fer un pas endavant de cara a gol. Generem situacions, fem bones pressions i executem atacs agradables. Només ens falta obtenir la recompensa, ja que això ens impacta anímicament durant els enfrontaments. Un altre aspecte a millorar és la pilota parada. Treballem els partits des de l’inici i no ens els emportem per accions puntuals. Això ho hem d’ajustar i si trobem la quota de sort que ens falta n’estic segur que li donarem la volta. El treball i la dedicació són dos aspectes que mai ens falten. Estem amb la fletxa amunt gràcies al compromís dels futbolistes. Fa goig veure que som tanta gent entrenant i la seva predisposició.

Hem treballat diversos esquemes i l’equip s’ha adaptat a qualsevol d’ells. El que més ens ha funcionat és el 4-2-3-1, amb un mitja punta. Hi estem còmodes i hem guanyat solidesa amb aquest sistema. Tenim un bon nivell competitiu, però necessitem aquella sort que explicava al principi. Si la pilota hagués entrat en algun moment, la història seria diferent. No ens volem quedar amb aquesta sensació. Personalment, estic molt content i tinc ganes de continuar amb el projecte. Vull agrair al club per l’oportunitat que m’ha donat i també al grup. M’ho posen tot més fàcil i la pinya és extraordinària. És un any per conèixer bé la categoria i ja penso amb l’any que ve si el club m’ofereix la possibilitat de seguir. Tinc objectius més ambiciosos i penso que l’equip s’ho mereix. N’estic segur que el treball i la millora diària ens portarà alegries.

PRÈVIA DEL DERBI

El derbi no es juga, sinó que es guanya. “És un dels partits més importants de la temporada. Necessitem i volem guanyar. Encarem el derbi units, intensos i amb orgull”, declara Joaquim Carandell, president de la Unió Esportiva Tona. Aquesta temporada, la comarca d’Osona ja ha viscut dos derbis entre Tona i Vic, amb una victòria per cada conjunt. En la primera trobada, l’enfrontament es va disputar a Tona i els d’Eduard Fortet, en aquell moment, es van imposar per tres gols a un. Per altra banda, una setmana més tard, el Vic va respondre amb la victòria per quatre gols a un a Copa Catalunya. En aquesta fita van jugar fins a nou futbolistes tonencs del filial i el juvenil. Mesos després, els dos conjunts osonencs de Tercera Federació es tornen a veure les cares en un derbi que serà el primer amb Raúl Paje a la banqueta. “Hem tingut dues setmanes per preparar l’enfrontament. Només ens val la victòria”, deixa clar l’entrenador tonenc.

Fotografia final entre els jugadors i l’afició després de la victòria del derbi de lliga. Font: Adrià Pla

ENTREVISTA GERARD PALLARÈS

Ha estat jugador, entrenador i ara és l’ànima de darrere la barra. Avui, amb 43 anys, el seu partit es juga entre cafès, cerveses, esmorzars de forquilla, sopars i envoltat de moltes tertúlies futbolístiques. Parlem amb ell per conèixer amb més profunditat la seva vida personal i per esbrinar com es viu el futbol quan canvies la gespa per la barra.

Gerard Pallarès, actual responsable del bar del Camp de Futbol. Font: Gerard Bayés

La teva vinculació amb el futbol.
Vaig començar a jugar amb cinc anys. Porto una vida vinculat amb aquest esport i m’encanta ser-hi. Mai he pensat deixar-lo totalment de banda.

Què representa per a tu el Tona?
El Tona és el club de tota la vida, la meva casa futbolística i el lloc on m’he format com a jugador, persona i ara com a professional. Hi he crescut i espero continuar-hi creixent.

Moment viscut a Tona que recordis amb especial il·lusió?
El meu primer entrenament amb el club. Sempre penso que vaig tenir molta sort i que soc un privilegiat.

I el més dur?
La temporada com a segon entrenador a Primera Catalana. Va ser un període complicat i d’aprenentatge, però també una experiència que em va fer créixer personalment. No va anar bé.

Racó del camp amb significat especial.
Ara mateix, el bar. És el lloc on hi passo més hores i un espai ple de vida i tertúlies futbolístiques.

Has estat jugador i entrenador. Recordes algun partit que t’hagi marcat?
Més que un partit concret, em venen al cap els tres ascensos que he aconseguit com a entrenador. Són moments especials, plens d’emoció i amb una recompensa. Crec que mai els oblidaré.

Com va ser el moment que decideixes agafar el bar del Camp de Futbol?
La decisió arriba de manera natural, quan en Josep i la Fina comuniquen que ho volien deixar. Van ser dies de reflexió amb la família i un nou projecte a la meva vida. Estic content i és una oportunitat per continuar vinculat amb el club.

Descriu un dia de partit vist des de darrere la barra.
Un dia de partit al bar és sinònim d’ambient futbolístic. Es respira futbol a cada conversa i la gent comparteix emocions i sentiments. Em llevo i em passo del dia a la nit treballant. És un ambient que m’encanta.

Celebrar un gol des del camp o des del bar?
No es viu igual, però també té el seu encant. Prefereixo viure-ho des del terreny de joc, cap dubte.

Experiència d’aquests primers mesos al bar.
Els primers mesos han estat molt positius i estic molt content amb la rebuda de la gent. No me’n penedeixo gens de la meva decisió. El bar s’ha convertit en un punt de trobada natural i apte per totes les edats. Només puc agrair l’acollida de la gent del club i els aficionats.

Futbol al matí o a la tarda?
Tarda.

Aixecar-se d’hora o anar a dormir tard?
Aixecar-se d’hora. Hi ha vegades que em fa mandra.

Música que més escoltes?
La música electrònica. M’encanta.

Inici d’aquesta nova experiència al bar amb una paraula.
Il·lusió.

Lloc on t’agradaria perdre’t.
Al nord. És un lloc que m’hi sento molt còmode.

Imagina’t que estàs sol a una illa deserta.
Quins tres objectes t’emportaries?

La canya de pescar, les ulleres i un entrepà de pinxos del camp.

Ambient del club amb una paraula.
Familiar.

El millor plat.
Ostres, aquí m’enganxes. És difícil, però em quedo amb el cap i pota.

La teva habilitat secreta.
Cuinar. Ara ja no és tan secreta…

Un hobby.
Pescar.

Millor moment del dia?
Al vespre quan arribo a casa amb la família.

Conversa més repetida al bar.
Moltes vegades es parla de futbol. No en tinc cap problema, m’encanta el tema.

Una mania.
Mirar que les portes estiguin tancades. Quina mania!

Un grup de l’afició coneix el bar amb el sobrenom de Palla Bar. Et fa gràcia?
I tant! Palla ve del meu cognom Pallarès o sigui que no té res de dolent. Ser de quin grup em parles. Els aprecio molt.

LES CRÒNIQUES DEL MES DE FEBRER

El Tona prem l’accelerador i guanya amb solvència

Els tonencs van guanyar 3-0 amb el Can Vidalet i reafirmen el seu bon moment

L’inici d’any del Tona frega l’excel·lència. El principal motiu és l’arribada de Raúl Paje a la banqueta, un entrenador que encara no coneix la derrota a casa amb l’equip osonenc. “Estic molt feliç amb la victòria d’avui, perquè hem après dels errors de la setmana passada. Hem fet un partit molt complet i el resultat ho reflecteix”, explicava el mateix entrenador tonenc al final de l’enfrontament. 

Era el segon partit consecutiu a casa i els tonencs necessitaven fer bo el punt de l’anterior jornada contra el Lleida. La resposta va ser extraordinària i des del xiulet inicial, els osonencs van ser dominadors del partit, amb l’entrada de Toni Sureda com a novetat a l’onze. Un futbolista que es va convertir amb el protagonista de l’enfrontament. Els tonencs tenien la possessió davant un Can Vidalet que no aconseguia sortir del seu camp, mentre Roquet ho provava amb un xut potent que marxava fregant el pal de Romero. El ritme de partit era alt i les idees del cos tècnic sortien a la perfecció.

A la represa, el guió no va canviar i el Tona va aprofitar les dues ocasions clares que va tenir abans del descans. “Volíem fer mínim un gol i n’hem aconseguit dos. Hem estat efectius i el partit s’ha posat com ens agrada”, declarava Paje. Els encarregats van ser Camaño i Sureda. El davanter tonenc va aprofitar el rebot del porter després d’una bona acció col·lectiva, mentre que Sureda va ampliar l’avantatge amb una centrada lateral que es va enverinar a la porteria de Romero. 

A la segona part, Paje va donar entrada a jugadors de refresc i el Tona va ampliar l’avantatge. “Necessitàvem fer el tercer gol per sentenciar el partit”, afirmava l’entrenador tonenc. L’encarregat va ser Sehou Sarr i el Municipal de Tona va embogir amb la diana del 7 del Tona, un jugador que s’està guanyat l’estima de l’aficionat tonenc. A més, entre els canvis de Paje hi havia els dos jugadors que han arribat aquest mercat d’hivern a Tona: Jordi Manzano, procedent del Peralada i Roger Garcia, excapità de la Fundació Grama. 

Amb aquests debuts, la victòria còmode del Tona i la bona dinàmica l’equip, Paje valorava la situació de l’equip.  “Tenim molta il·lusió amb la segona volta. Cada partit és important si volem continuar amb el procés per escalar cap a les posicions de play-off d’ascens a Segona Federació”. 

Celebració de l’equip durant el primer gol contra el Can Vidalet. Font: Adrià Pla

El Tona perd dos punts al temps afegit

L’equip de Raúl Paje no va defensar l’avantatge en un enfrontament que va acabar 2-2

S’esperava un duel igualat entre dos equips que lluiten per un mateix objectiu i l’enfrontament no va decebre. La dinàmica dels dos conjunts era diferent, però el domini dels locals va servir a la Grama per lluitar fins a l’últim instant i aconseguir un empat in extremis. El Tona, per altra banda, no va saber resistir l’avantatge que va aconseguir a la primera part, però l’empat l’apropa més a les posicions de play-off d’ascens a Segona Federació. 

Amb un guió clar de partit on els locals dominaven, els tonencs resistien i sortien amb atacs ràpids. D’aquí va arribar la primera ocasió dels osonencs i l’encarregat va ser Camaño. El 9 del Tona va aprofitar una pilota a l’espai, però el seu xut va topar amb Canteras. Eren minuts de domini local, però el Tona aguantava les embranzides de la Grama que arribaven sobretot per banda esquerra amb Padillo i Bilal com a protagonistes.

Tot i això, qui va aprofitar un error defensiu va ser l’equip de Paje. Una passada en llarg dels tonencs es va convertir amb una assistència cap a Roger Garcia, que es va desfer del porter amb una vaselina i va finalitzar a porteria buida. El nou 10 del Tona, arribat aquest mercat d’hivern procedent de la Grama, va anotar el seu primer gol amb la samarreta tonenca i va complir la famosa llei de l’ex. L’avantatge al marcador no canviava la dinàmica del partit i els colomencs van gaudir de tres opcions molt clares per empatar l’enfrontament. La primera d’elles amb una pilota dins l’àrea que va marxar fregant el pal, la segona amb una acció d’estratègia i la tercera va fer vibrar el travesser de Craviotto. Quan pitjor estava el Tona, un malentès de la defensa local, juntament amb una bona pressió de Camaño i Roquet va servir per ampliar l’avantatge. Roquet va ser l’executor i amb aquesta diana ja suma quatre gols amb aquest inici d’any.

A la represa, més ocasions per a la Grama que va fer mèrits per apropar-se al marcador. Els dos conjunts feien canvis i Sehou Sarr es va inventar una gran acció individual, però Camaño va finalitzar amunt. Quan un perdona després ho paga car i així ho va viure el Tona. Al minut 79, Orellana va retallar distàncies i l’Estadi Municipal de Santa Coloma de Gramenet hi creia. Quedaven deu minuts i el conjunt tonenc intentava defensar la victòria que s’acabaria convertint amb empat al temps afegit. Alan Liesegang va aprofitar una prolongació d’una centrada lateral i va rematar de cap per empatar el partit i salvar aquells punts que semblava que marxaven cap a Osona. Malgrat tot, amb aquest empat, el Tona s’apropa a les posicions d’ascens i continua invicte aquest 2026. 

Roger Garcia celebrant el primer gol amb la samarreta del Tona contra el seu anterior equipt. Font: Adrià Pla

El Tona ho paga de nou

L’equip va empatar amb l’Europa B i no va aprofitar l’avantatge al marcador per segon partit consecutiu

“Tinc la sensació que hem tornat a perdre dos punts. Ja ens va passar amb el Lleida, la setmana passada amb la Grama i ens ha tornat a passar avui”, feia autocrítica Raúl Paje al final de l’enfrontament. Una vegada més, el Tona va deixar escapar la victòria als últims minuts i suma un punt més que deixa regust amarg a la plantilla. 

Era un partit que els tonencs tenien marcat al calendari per sumar els tres punts, però no va ser possible. Amb un inici igualat entre els dos conjunts, el filial escapulat va gaudir de la primera ocasió clara, però Aiman va topar amb Craviotto que va treure un peu providencial. A partir d’aquí, el Tona va fer un pas endavant i l’equip de Paje va sotmetre el rival amb tres ocasions molt clares. “No hem estat còmodes a la primera part. Ens ha costat entrar al partit”, declarava Josep Maria Gené, entrenador i director esportiu de l’Europa.

 La primera d’elles va ser de Sehou Sarr, però el 7 del Tona no va arribar a una passada a l’espai per superar a Damià. Minuts més tard, una centrada de Sureda que la defensa visitant va rebutjar directe el pal per fer vibrar el Municipal i una última que va arribar amb un xut llunyà de Marc Roquet que va fregar el travesser. Els tonencs ho intentaven, però també perdonaven, mentre l’enfrontament va arribar a la mitja part amb les queixes dels visitants que reclamaven una agafada dins l’àrea. 

A la represa, mateixa igualtat al terreny de joc i queixes de l’arbitratge per part dels dos conjunts. Roquet veia com li anul·laven una diana que servia per obrir la llauna després de xiular fora de joc, mentre que el conjunt de Gràcia creava perill amb bones accions de Marc Anglès, el màxim golejador del filial escapulat, com a protagonista.

Tot i això, la insistència sempre té la seva recompensa i així va ser. Els tonencs es van avançar amb una acció d’estratègia després que la sort els acompanyés. Èric Vilanova va executar una bona centrada i Víctor Edo es va marcar en pròpia porta. Per segon partit consecutiu, el Tona obria la llauna, però no era prou madur per mantenir l’avantatge. Al minut 84 va arribar l’empat a l’Europa. Joel Cadenas va ser l’encarregat de transformar la diana, després d’una bona transició del conjunt visitant. Amb l’empat al marcador, Jaume Salat no va ser efectiu i els dos conjunts van sumar un punt que els deixava insatisfets.

Raúl Paje i Alex Font donant indicacions als seus futbolistes durant l’enfrontament amb l’Europa B. Font: Adrià Pla

Primera derrota amb Paje a la banqueta

Els tonencs van perdre per la mínima a Manresa després de rebre un gol a la primera part

Set setmanes després, el Tona va tornar a perdre i la primera derrota amb Paje a la banqueta ja és una realitat. Amb quatre empats i tres victòries, l’última va ser a Mollerussa, sense ell al càrrec. Els tonencs visitaven una de les bèsties negres de la categoria i van tornar sense els tres punts, deixant el Manresa dins la lluita a la part alta de la classificació. Amb dotze jornades i només un partit perdut, els manresans van sumar una victòria més, en un partit que van ser dominadors des de l’inici i envoltats d’un Estadi Municipal del Congost que feia goig, amb 2.100 espectadors.

Tot i això, la primera arribada va ser del Tona i Roquet va ser l’encarregat. Els del Bages responien amb un primer xut de Carlos, que Bader va agafar el rebot a la frontal i la seva rematada va marxar amunt. Eren minuts d’igualtat i això es notava al terreny de joc, però va ser el Manresa qui va obrir la llauna. Bader El Amerani va ser el protagonista de l’única diana de l’enfrontament i la sort no va acompanyar al Tona. La rematada del futbolista manresà va rebotar a Sehou Sarr i, un Craviotto totalment descol·locat amb el rebot, no va ser capaç de salvar a l’equip. Els locals s’avançaven i el partit arribava a la mitja part amb desavantatge pels tonencs.

A la represa, poc joc a les àrees i els dos conjunts van donar entrada a jugadors de refresc. Paje, per la seva banda, ho feia donant l’oportunitat de debutar a Jan Martínez, un futbolista juvenil que milita a les categories formatives del club i que s’estrenava a Tercera Federació. El Manresa buscava el control de la pilota, però l’equip de Sergi Trullas tampoc estava còmode davant els tonencs. Uns volien ampliar l’avantatge, mentre que els altres necessitaven retallar distàncies i El Congost va viure uns minuts finals més engrescadors amb dues ocasions clares que van fer vibrar el batec dels aficionats. 

La primera d’elles va ser dels visitants, però Roquet no va estar encertat amb un cop de cap que va glaçar el cor de la gent i va marxar fregant el pal de Pulido. En canvi, al temps afegit, l’oportunitat va ser per Mohamed Ezzarfani. El doble golejador manresà al partit d’anada va topar amb una aturada providencial de Craviotto i l’enfrontament va acabar amb la victòria manresana que deixa els de Paje més lluny del play-off d’ascens. 

El pròxim partit del Tona serà el derbi contra el Vic, ja que l’enfrontament contra l’Hospitalet es jugarà el dimecres dia 11 de març. La raó és que Catalunya va disputar la Fase Final Nacional de la Copa de Regions UEFA, amb Roquet i Murcia com a representants tonencs. 

Marc Roquet en l’última ocasió del Tona per empatar el partit. Font: Adrià Pla

EQUIPS DEL CLUB

EL TONA TANCA UNA COL·LABORACIÓ AMB UNA ACADÈMIA D’AMÈRICA

El vincle és amb Català FC Academy i serà una cooperació estratègica, formativa i organitzativa entre les dues entitats

La Fundació Unió Esportiva Tona continua creixent a pas de gegant i també ho fa en l’àmbit internacional. El passat mes de gener, els dos presidents van signar l’acord a les oficines del club i, per tant, Català FC Academy i FUE Tona s’han convertit amb dues entitats de col·laboració. “Aquest vincle és una oportunitat única per a nosaltres i ens aporta aire fresc al club. Podem adquirir coneixements i experiències que ens poden ajudar a créixer i els nostres futbolistes podran gaudir d’experiències internacionals. Estem molt contents amb aquest enllaç”, assegurava Joaquim Carandell, president de la Fundació Unió Esportiva Tona. 

Per altra banda, el president de Català FC també va fer la seva valoració. “És una oportunitat magnífica per connectar el nostre projecte internacional amb una entitat consolidada i de referència dins el futbol català. A més, és un privilegi i una aliança amb molt recorregut i amb valors compartits. Estem molt il·lusionats amb el que podem construir plegats”, explicava Xavi Mondelo. Aquest vincle serà indefinit mentre les dues parts hi estiguin d’acord. 

L’objectiu principal d’aquest compromís és formar una cooperació estratègica entre les dues parts. Cal destacar que l’acord només té un caràcter col·laboratiu i, en cap cas, implica la creació d’una societat conjunta. Cada entitat mantindrà la seva independència i podrà col·laborar amb l’altre en diversos àmbits. 

El primer d’ells és amb l’intercanvi de jugadors per estades esportives als diferents països i la participació conjunta en tornejos nacionals o internacionals. A més, també servirà per a l’intercanvi d’entrenadors en campus o programes de formació, educatius i universitaris. El tercer d’ells té a veure amb la col·laboració en processos de captació o tecnificació i, per últim, s’organitzaran partits amistosos entre les dues institucions. “La col·laboració ens permet que la nostra xarxa pugui viure experiències reals a Catalunya, però també obra una nova finestra d’oportunitats perquè la gent de la FUE Tona pugui participar en activitats internacionals de primer nivell com tornejos, campus i clínics”, afegia Mondelo. 

Amb aquesta col·laboració, la Fundació Unió Esportiva Tona fa un pas més en el seu procés de creixement. El club continua ampliant horitzons i avançant sense aturar-se, obrint noves oportunitats als seus jugadors i tècnics. A banda d’això, cal recalcar que el Tona continua sent fidel als seus valors, però amb ambició per créixer, formar i obrir noves oportunitats més enllà de les seves fronteres. Carandell ho té clar: “El Tona pot treure coses molt positives d’aquest acord de col·laboració”.

Coneixem a Català FC Academy…

És una acadèmia de futbol global formada l’any 2022 que busca talent jove i porta la metodologia i els valors del futbol català arreu del món. La seva essència recau l’any 1899, quan el Català FC va ser un dels primers clubs fundats a Barcelona. A més, és una comunitat que pretén captar talent i formar-ne, oferir experiències internacionals i facilitar el futur professional de jugadors i jugadores d’arreu del món. “Ens identifiquem com un club de futbol que ofereix un desenvolupament tècnic amb professionals formats a Catalunya”, explica l’acadèmia a la seva pàgina web oficial. 

A més, l’acadèmia també té la seva oferta. Ofereix directors tècnics formats a Catalunya, metodologia d’entrenament de Catalunya basada en la presa de decisions i la creativitat, últimes innovacions tecnològiques, experiències internacionals arreu del món, programes de beques pels millors jugadors, col·laboració amb les millors agències per obtenir beques a les universitats d’Estats Units i contractes professionals amb clubs europeus o asiàtics i, finalment, sinergies amb diferents països a través d’acadèmies pròpies o llicenciades i clubs afiliats, com el Tona. Amb presència a Puerto Rico, Miami, El Salvador o Nicaragua, entre d’altres, Català FC Academy s’ha convertit amb una entitat de referència i té l’objectiu de convertir-se amb un club de futbol global.

Joaquim Carandell i Xavi Mondelo, el dia que van signar l’acord de col·laboració. Font: Gerard Bayés

EL CLUB NO PARA PER SETMANA SANTA

Durant les vacances, totes les lligues de futbol base s’aturen, però a Tona tenim tres equips que marxen de torneig a la Costa Daurada. Serà al Mare Nostrum Cup i els equips que hi participaran seran l’Infantil S14A, l’Infantil S13A i el Benjamí S9A. Tots ells gaudiran d’una estada a la Costa Daurada i competiran per representar els valors del club davant equips d’arreu del món. El torneig serà des del dia 2 d’abril fins al dia 4 d’abril. A més, també hi ha diversos equips pendents d’altres competicions d’un dia, mentre que l’Aleví S11A jugarà el seu respectiu torneig a Mollet del Vallès. Per altra banda, la setmana prèvia a Setmana Santa, el Municipal de Tona rebrà la visita de diversos conjunts de Català FC Academy que disputaran tres tornejos diferents. La trobada servirà per disputar uns amistosos entre l’acadèmia i el club per preparar els tornejos que les dues parts disputaran durant l’aturada. “La intenció és que vinguin diferents equips de Català FC Academy per realitzar amistosos durant el dilluns 23, dimarts 24, diumenge 29 i dimarts 31 de març. Llavors, durant la Setmana Santa també tenim previst disputar més amistosos”, explica Quim Assens, coordinador de la Fundació Unió Esportiva Tona. “Els equips que participaran en aquests enfrontaments aniran des de l’etapa prebenjamí fins a cadet. ”, afegeix. Tots aquests amistosos tenen a veure amb l’acord i la col·laboració que ja es va anunciar durant el mes de gener i s’explicava a la pàgina anterior d’aquesta edició.

EL CAMP D’HERBA NATURAL PASSARÀ A SER ARTIFICIAL

El projecte també incorporarà les tres torres de llum que falten i valdrà 1 milió d’euros 

Fotografia aèria del camp de futbol. Font: Adrià Pla

Només un any després del canvi d’herba del camp de dalt, el camp d’herba natural de Tona també es convertirà amb terreny artificial d’última generació. La inversió, segons el projecte presentat i que va aprovar inicialment el ple del 29 de gener passat, s’enfilarà fins als 1.052.000 euros, IVA inclòs. “És un projecte que fa temps que estem valorant i coincidim amb l’entitat. Ha arribat el moment”, declara Albert Jofre, regidor d’esports de l’Ajuntament de Tona. De la mateixa manera ho pensa el president de la Fundació Unió Esportiva Tona, que valora amb positivitat aquest projecte. “Significa un canvi molt important a la dinàmica esportiva del club. El camp d’herba natural és una infraestructura que només fan servir el primer equip i el filial. Guanyarem espai i podrem créixer amb nombre d’equips i futbolistes”, afirma Joaquim Carandell. Amb aquesta aprovació, la comarca d’Osona perdrà un camp més d’herba natural en un territori on aquest tipus de superfície és cada vegada més escassa. 

La substitució del terreny de joc no només servirà per millorar les condicions de l’entitat, sinó que també serà un estalvi econòmic. “El manteniment del camp té un cost elevat que deixarem d’assumir. Tot i que ara estiguem en un bon moment, hem de ser conscients de l’època de sequera que vivim. Hem passat un parell d’anys que no es podia regar i hem patit molt pel camp”, explicava el regidor durant el ple de gener. El president coincideix amb aquesta teoria. “Evitarem el malbaratament d’aigua i és una bona inversió en aquest sentit”. 

El projecte també inclou altres millores. “Per una banda, posarem herba moderna sense cautxú i la superfície complirà la normativa que se’ns demana. Per altra banda, el projecte també va acompanyat de les tres torres d’enllumenat que falten”, emet Jofre. Aquestes tres torres permetran l’ús del terreny de joc en totes les èpoques de l’any sense tenir en compte la llum del sol com passa actualment. A més, també hi haurà canvis a les instal·lacions del voltant. “El passadís de la vora s’haurà de tornar a fer de nou i perdrem una mica d’espai de les mides del camp. És important respectar la distància amb els aficionats”, confirma Jofre. 

Gràcies a totes aquestes reformes, Ges té clar que la zona esportiva podrà acollir nous esdeveniments i més equips. “Hem demanat al club que facin una secció femenina i també podrem acollir jornades o tornejos que se sumen al nostre interès. Penso que serà un gran canvi”, assegura l’alcalde de Tona.

DEL CENTRE DEL POBLE CAP A LA ZONA ESPORTIVA, PASSANT PER LA SUÏSSA

Els tonencs han passat de l’antic camp entre carrers al creixement definitiu de la Zona Esportiva de Tona

Fotografia del camp de La Suïssa, inaugurat l’any 1978. Font: Antoni Pladevall, al llibre Tona, mil cent anys d’història

L’any 1975 va començar a sonar la idea de fer un camp de futbol i un edifici escolar en uns terrenys pròxims al bosc de La Suïssa. Cal recordar que abans ja hi havia un equipament a Tona, inaugurat el 19 de març del 1956, entre els carrers de Vic i Torres i Bages. Era un terreny d’un particular i aquest mateix any, Francesc Mirambell va enviar la crònica del primer partit al diari El Mundo Deportivo. Un enfrontament entre Tona i Centelles, en el qual el conjunt tonenc es va emportar per quatre gols a un. “Ha estat un bon partit, en què s’ha deixat entreveure en el conjunt local un gran entusiasme i espurnes de bon joc. El Tona té nou equip,” s’esmentava en aquesta primera crònica. 

Un equip que continua viu a la realitat i s’ha convertit amb un club que passa pel millor moment de la seva història. Amb diversos anys al camp del centre del poble, l’any 1978 es va inaugurar el camp de futbol de La Suïssa. La pregunta és clara: com es va arribar a construir el nou terreny de joc?

L’any 1970 ja hi havia algun estira-i-arronsa per prorrogar l’arrendament, mentre cinc anys després el preu anual de lloguer va pujar a 45.000 pessetes. La senyora Teresa Gual, vídua de Barata, va ser la principal impulsora, després de cedir els terrenys del costat del bosc de La Suïssa al municipi. Allà s’hi va fer la nova instal·lació que es va inaugurar durant la celebració de la festa major d’hivern, el 30 de novembre de 1978, amb un partit entre l’UE Tona i el RCE Espanyol. 

Als anys vuitanta, Tona va tirar endavant la zona esportiva amb el Foment d’Esports i el pavelló com a principals novetats. El futbol va arribar anys més tard, però també va fer el salt cap al complex esportiu. En aquells moments, ja hi havia dos camps de futbol. Un era de sorra, mentre que l’altre d’herba natural, cosa que amb el projecte d’herba artificial del camp de dalt i l’anunci del canvi d’herba del famós i conegut camp de baix, això quedarà en la memòria. 

Avui, amb la modernització dels camps, la imatge d’aquell primer terreny entre carrers o del camp inaugurat a La Suïssa forma part de la memòria col·lectiva del poble. Més enllà de la sorra, l’herba natural o la gespa artificial, el que realment ha perdurat és l’esperit d’un club i d’un poble que han fet del futbol un punt de trobada, d’identitat i d’orgull compartit. Els espais canvien, però el Tona creix i la passió continua intacta. Perquè una cosa queda clara: si el passat s’ha construït amb esforç i entusiasme, tot fa pensar que el club encara té moltes pàgines per escriure en el seu futur.

EL REPTE DEL BUTLLETÍ

Entonats no és només un recull de notícies, cròniques i històries del club, sinó també una invitació a llegir amb calma i parar atenció als detalls de cada peça. És per aquest motiu que en aquesta edició et proposem un petit repte. Cal trobar la paraula amagada. 

La paraula secreta no apareix destacada ni assenyalada de manera explícita, sinó que està integrada dins el contingut del butlletí. Això sí, et donem una pista i t’expliquem que la paraula té relació amb el Tona i està amagada a la secció de l’entrevista. Llegir-la amb atenció no només t’ajudarà a conèixer amb més profunditat una persona emblemàtica del club, sinó que també t’ajudarà a descobrir la paraula secreta i participar amb el sorteig de dues entrades per anar a veure el Barça.  El joc consisteix a observar amb detall aquesta secció i detectar la paraula secreta que amaga aquesta entrevista. És important que hi posis atenció i analitzis cada detall. Una vegada creguis que has descobert quina és la paraula amagada et demanem la teva participació. Caldrà enviar un missatge privat al perfil d’Instagram del club i entrareu directament al sorteig. El premi i el guanyador s’anunciarà a la mateixa xarxa social setmanes després de l’estrena de l’edició.

________________________________________________________________________________________________________________

Cartell dels col·laboradors de La Gran Quina. Font: Adrià Pla

Joaquim Carandell, president de la Fundació Unió Esportiva Tona: “Volem agrair tots els col·laboradors que ens van ajudar amb La Gran Quina de Nadal del passat 2025. Sense la seva presència, res seria possible. “És un orgull i una ajuda per mantenir el dia a dia del club. Fem dos dies i sempre és un èxit amb el cartell de sold out a la porta. Estem molt contents amb La Gran Quina que hem creat”, declara. Vinculat amb això, “m’agradaria fer una menció especial a les entitats, però sobretot a l’Alfons Codina (Fonset). És la persona que va a buscar els regals i les paneres als diferents comerços. Fa una feina que no es veu i és qui la fa possible”, expressava el president.