L’OPINIÓ DE L’ENTRENADOR
Carles González, entrenador del Tercera Catalana i l’Infantil A
25/04/2025
Puc dir amb orgull que entreno el Tona. El meu equip. I ho puc fer inflant el pit perquè, a més de representar els meus colors, és un club que passa un gran moment. El meu reconeixement al president Quim Carandell que porta anys esforçant-se perquè això sigui així. Ho sé bé. El futbol base creix dia
a dia i, també els equips sèniors. El planter està ben cuidat, amb la feina que està duent a terme en Quim Assens i els tècnics que en formem part que intentem sempre que la canalla aprengui, progressi i, sobretot, gaudeixi, sigui quin sigui el resultat. Però és que, en aquest sentit, també ens està anant força bé. Per exemple, en el futbol 11, tenim totes les categories a primera divisió i, no només això, tots els conjunts (infantil, cadet i juvenil) ocupen les posicions capdavanteres de la classificació. Pel què fa a l’Infantil sub-14, que és l’equip que oriento juntament amb en David Alarcón i en Marc Serra, aprofito
aquestes línies per dir-los el què els hi dic sovint: Seguiu així!
I els grans, que ja és una vessant diferent, més competitiva, només cal veure on tenim el primer equip, consolidat a 3a RFEF i lluitant per pujar de categoria, en el què està sent una era històrica (no exagero gens) liderada per Ricard Farrés, amb la labor de fons d’en Marc Francolí. I el filial de 3a catalana, que entreno juntament amb en Xevi Roura i en Ferran Vilaregut, també gaudeix de bona salut. Impulsat per majoria de jugadors que s’han format al club, estem treballant per acabar la lliga en les posicions que ens permetin optar a l’ascens. No és gens fàcil, en el futbol juguen molts equips, tots s’hi escarrassen per guanyar, però només ho aconsegueix un. No obstant això, tenim un gran grup, moltes ganes i, el que sí que és segur, és que ho intentarem fins al final.
Visca el Tona!
PARLEM DEL NOSTRE PRIMER EQUIP
El Primer Equip treballa les últimes finals per aconseguir l’objectiu de disputar el play-off d’ascens a Segona Federació.
Gerard Bayés – 25/04/2025
La temporada arriba a la fi i el nostre primer equip lluita per l’objectiu que es van plantejar a l’inici de temporada. Després de la victòria de l’equip a San Cristóbal, per 0-4, el conjunt de Ricard Farrés és cinquè classificat i gaudeix d’una de les posicions d’ascens a Segona Federació. La victòria a domicili va servir per trencar una mala dinàmica de quatre jornades consecutives sense guanyar i, avui dia, queden tres finals per disputar (Sabadell, Reus i Cerdanyola del Vallès). Amb aquests nou punts en joc, els tonencs lluiten amb set equips més per encapçalar aquesta quarta i cinquena posició, que encara no té nom. “Ricard Farrés, entrenador del Tona valora la situació: “Ens motiva la situació en què ens trobem. Les baixes no són excusa. Tenim ganes d’intentar-ho fins al final, complir el nostre objectiu i allargar la temporada amb un play-off d’ascens a Segona Federació”.
L’ÀNIMA DEL CLUB
Els mesos passen, deixem la Setmana Santa enrere i ja tenim l’estiu a tocar. Tot i això, durant les vacances, el futbol a Tona no s’ha aturat i tots els equips del club arriben per competir i gaudir del tram final de la temporada. A més, durant les petites vacances, els i les nostres futbolistes han pogut gaudir de quatre dies de campus i dos equips han marxat de torneig a la Costa Daurada.
Gerard Bayés – 25/04/2025
El futbol base gaudeix de la lliga, però també d’altres tornejos
Cadet A i Aleví S12A han disputat el torneig Mare Nostrum Cup. Els dos equips han deixat una bona imatge, tot i no arribar a emportar-se cap reconeixement de les seves respectives categories. El conjunt dirigit per Iker Pérez i Jordi Leiva (Cadet A) va caure a quarts de final davant el Terrassa des dels llançaments dels onze metres. Tot i això, els nostres van demostrar un nivell estratosfèric durant tot el torneig. Amb 14 gols a favor i 0 en contra, l’equip va aconseguir classificar-se com a primers de grup, després de derrotar Les Garrigues (0-5), Lemoa (5-0) i Valle de Egües (3-0). Més endavant, van eliminar l’Izarra (1-0), als vuitens de final, i van caure a la següent eliminatòria davant els terrassencs.
Pel que fa a l’Aleví S12A, els nostres no van aconseguir passar a la fase final, van guanyar davant l’Aranbizkarra (1-2) i van perdre contra el Kfar Yasif (0-2) i el Sant Cugat (6-1). Després van disputar la fase de consolació. A més, una barreja del Prebenjamí S8B i el Prebenjamí S7 van disputar IX Torneig Sant Martí de Riudeperes.
A banda d’aquests tres grups, també hi ha altres equips que gaudiran d’un torneig durant aquest mes de maig. El Prebenjamí S8A i el Benjamí S9 disputaran el 17è Memorial Josep Riba, el pròxim pont de maig, i el Benjamí S9 repetirà, juntament amb el Benjamí S10B, a la 4a edició del Rondo.
L’equip inclusiu prepara les seves pròximes fites
Per altra banda, l’equip inclusiu també li espera un final d’abril i un mes de maig dinàmic. Dissabte passat van disputar, a Tona, un partit davant Vall Ges Bisaura (1-3). “Va ser un partit disputat i ens va servir per provar coses noves i preparar-nos pels esdeveniments que tenim a finals d’aquest mes d’abril i durant el mes de maig”, afirma Toni Canet, entrenador del Tona. L’equip participarà en un torneig a Barcelona (27 d’abril) i a l’Enfutbola’t (1 de maig – El Vendrell).
AVUI TOCA… ALFONS CODINA i CIRERA “FONSET”
Encarregat de la gestió del cobrament de la publicitat, taquiller i home de club
Gerard Bayés – 25/04/2025
Què et fa sentir més apassionat a la vida?
El meu net, el Pol. Abans tenia altres coses al cap.
Un hobby.
Passejar el Nuc i la Pippa.
Descriu-te amb tres paraules.
Patidor, generós i servicial.
Un lloc on t’agradaria perdre’t.
Abu Dhabi. N’estic enamorat i no paro de mirar vídeos.
Quin objecte t’emportaries a una illa deserta?
En serien dos. Un llibre i un inflable (que em pot representar).
El millor moment al club.
Tots els ascensos. Sempre ploro d’emoció.
I el pitjor?
Si mai plega el cos tècnic actual.
Una cançó.
Totes les de Supertramp.
Un llibre.
El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda de Mark Manson.
Amb quina persona del club aniries a sopar?
Amb El Presi (Joaquim Carandell), El Tigre (Xavier Roura), La Pantera (Josep Maria Torruella) i el cos tècnic.
És certa la teoria que de jove estaves boig pel ciclisme?
Sí, per mi és una lliçó de vida. M’encantaria tornar-hi. Era una droga.
Un lema.
Solo entiende mi locura, quién entiende mi pasión. Això va a missa.
La teva habilitat secreta.
Endevinar les coses abans que passin. Tinc un sisè sentit.
La teva por.
La mort.
Plat preferit.
Abans m’agradava molt la paella, però ara estic aficionat al filet amb foie.
Significat de la teva foto de perfil de WhatsApp?
El petit món del Fonset és el significat de la meva vida. He tingut aficions no habituals i sempre m’agrada fer-la grossa. El Fonset és així i és feliç.
Què significa per tu el Tona?
Un lloc que he fet amics i he après a entendre el futbol. Fa deu anys que soc aquí.
RACONS AMB MEMÒRIA
El 25 de març de 1956, Francesc Mirambell Codina va enviar la crònica del primer partit del Tona al diari El Mundo Deportivo
Claudi Pagès / Gerard Bayés – 25/04/2025
En Tona, la pequeña villa veraniega, va a renacer de nuevo, gracias al entusiasmo de un grupo de dirigentes, un nuevo equipo de fútbol. Las gestas pasadas época que los jugadores de entonces tradujeron en magníficas victorias, y que los viejos en lides futbolísticas recuerdan con nostalgia, no pueden olvidarse tan fácilmente. Los nombres de Sañé, Codinachs, Padrós, Roquet, Pelayo, Tuneu, Casas, Tarradellas, Roqueta, etc. Viejas glorias tonenses, han sido posiblemente un estímulo para dar nuevo auge al fútbol local que, probablemente, con los encendidos ánimos de la nueva Directiva, hallarán en este nuevo cuadro el premio a sus aspiraciones.
Muchos han sido los años que Tona ha vivido al margen de las lides futbolísticas. Dos lustros han pasado sin que esta villa pudiera saborear las bellezas que el fútbol encierra: pero Tona dispone desde ahora, de un equipo modesto, es cierto, pero lleno de ambiciones, como sus dirigentes. Y con tales armas puede llegar en un futuro no lejano a reverdecer los laureles de sus antecesores y quizás a superarlos.
Una nueva etapa se ha abierto en Tona. La fecha de 18 de marzo, en el Café del Centro, una Asamblea decidió la formación de un nuevo equipo de fútbol. Fecha histórica para el porvenir de esta nueva formación deportiva que la hemos de considerar de gran alcance, no solamente por el hecho de tratarse de una naciente formación, sino porque el fútbol volverá a interesar a la población, y si en sus comienzos siempre difíciles durante esta nueva carrera emprendida, sus aspiraciones no llegaran a colmarse, moral y entusiasmo habrán de ser sus armas más efectivas. La misión de esta nueva junta es, primeramente, encauzar a los jóvenes deportistas por el camino de la franca camaradería.
Para conmemorar estas efemérides digamos que, en esta señalada fecha, se jugó un encuentro entre la U.D Tona contra el potente equipo Centellense, que, en un gran encuentro, magníficamente disputado, ganó la nueva promoción local. Fue un partido bien jugado, en el que se dejó vislumbrar en el conjunto local un gran entusiasmo y destellos de buen juego. No vamos a elogiar la victoria por su tanteo, sino más bien por la forma cómo jugaron los muchachos locales cuyo primer paso no pudo ser más halagüeño.
El marcador señaló un 3 a 0 favorable a la U.D Tona en la primera parte. En la segunda, demostraron lo que puede ser el Tona en encuentros de competición oficial. Con un 4 a 1 finalizó el partido. Una primera victoria en encuentro amistoso, pero una meta de partida para los partidos que habrán de disputar en un futuro.
Tona tiene nuevo equipo. El fútbol ha ganado un adepto más. Suerte les deseamos en su nueva empresa, ya que entusiasmo y ambiciones no les faltan.